CRÒNICA III

Aquest es el tercer any de curs a l'institut el Caminàs es el curs de tercer d' ESO, el més difícil de tots, inclús més que quart. La difícultat d'aquest curs es basa en la incorporació de noves assignatures noves i més difícils com són la biología i la física i química. Aquestes dos asignatures les vaig portar fins a Septembre, i encara així no les vaig aprovar. Vaig tenir que fer un parell de treballs per poder recuperar-les. Des d'aquell moment vaig tenir clar que si al acabar la ESO volía fer batxillerat tenía clar que el científic no sería, en tot cas l'humanístic.
En general el curs va anar bé ràpid, com tots els altres.
El que recorde perfectament va ser el viatge de fi de curs, a Andorra a esquiar. Va ser una semana plena de caigudes i tot seguit rises, i com no ja més tart moladures. Recorde una vegada que anava a baixar una pista amb Noemí i a l'hora de baixar les dos a la vegada, vam anar a contar fin a tres i cuan vam dir "dos" Noemí ja estava baix de tot de la pista. La había baixada en 10 segons y tota de cul, el motiu va ser que li va esbarar un esquí i no es va poder mantenir en peu. Recorde aquelles rises com unes de les millors de ma vida, i avui en dia encara hi ha vegades que li ho recorde rient. Ella fa mala cara pero enseguida comprén que ella també agere rigut tant o més que jo. Va ser extraordinari.
Un dels aconteciments a destacar va ser a l'any 2008, aquest mateix any. Un home va entrar a una aula de la univeersitat de Illinois, va entrar disparant sense cap tipus de mirament, matant a sis dels alumnes que es trobaven estudiant a l'aula. Tot seguit l'home es va suiicidar pegant-se un tir amb la mateixa arma amb la qual va matar a aquells innocents estudiants.