El segon curs de la eso va passar molt ràpid, inclús més ràpid que primer. Aquell any ja van començar a canviar més les coses, ja no erem els nous ni els més menuts de l'instut, encara que si ho penses ara... si que erem dels més menuts, però buen tan si val.
Cada any que passava ere gent nova a classe, a l'institut i mestres molt més diferents que els anterios. En definitiva gent nova a les nostres vides.
Aquell any vam fer un viatje a Castella i Lleó, d'una setmana. Ens van acompanyar Cristòbal i Toni, va ser un viatje fantàstic.
La primera nit en arribar, moltes de les xiques vam recibir mensatges d'un número que no sabíem de qui ere, estàvem totes asustades perque ens arribaven coses molt extranyes i a totes a la vegada, algo extrany no?
A la not següent el mateix, i així tots els dies recibint mensatjes que eren del "principito", o això ens deien. A l final de la excursió i al tornar cap a Castelló ens vam donar conter que tot había sigut una broma de Tòni, el professor que ens acompanyaba, vam riure tots al saber que això els ho feia a totes les alumnes any darrere d'any al mateix viatge.
Durant aquest any van succeir molts aconteciments, un dels que van marcar i són recordats com a tràgics va ser l'estrellament d'una avió a l'Indonèsia. V a causar més de 102 morts, tots aquests passatgers de l'avió, va ser un aconteciment molt recordat i aterrador que va donar molt que parlat durant mesos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario