CRÒNICA IV

L'últim any de curs de la ESO, en aquest any acabava tota aquella experiència que va durar quatre anys, però que van passar com si en foren un parell de mesos. La meua tutora era Elena Nebot, i jo estava disposta a treurem el graduat aquell any fos com fos. Per lo menys había d'estudiar per a poder guanyar-me aquell viatge a Itàlia que fan tots els alumnes de quart al finalitzar el curs i que es tan desitjat durant molt i molt de temps.
Va arribar el final de curs i per fi vaig aprovar i em vaig guanyar el graduat. Ja arrivaba aquell viatge tan desitjat i tan sols podía pensar en això.
Arribat el día em vaig alçar ( el dia amb més ganes del món ) per poder martxar tota llesta i contetnta. Els professors que ens acompanyàven eren Joan Villaplana, Elena Nebot i Balma, que per cert van estar fantàstics al viatje.
Va ser la setmana més curta de la meua vida, em va passar com si haguere passat una mitja hora, però en molts records i moltes aventures a destacar. Recorde perfectament que el segon día de viatge vam anar a dinar a Venezia, i ens van deixar que anàrem on nosaltres vullguerem, recorde perfectament com a l'hora de martxar ens vam perdre i no sabíem tornar a l'autobús. I ja el que ens faltava era que sols trobavem a xinesos i no ens podíem entendre per saber on hi erem, hi vam passar realment mal. Al final ens vam trobar gràcies a que teníem el mòvil dels professors i l'home de l'autobús va venir a arreplegar-nos.
Va ser una setmana fantàstica, una setmana per a contar i recordar, mai en la vida he menjat tanta pizza com eixa setmana.

CRÒNICA III

Aquest es el tercer any de curs a l'institut el Caminàs es el curs de tercer d' ESO, el més difícil de tots, inclús més que quart. La difícultat d'aquest curs es basa en la incorporació de noves assignatures noves i més difícils com són la biología i la física i química. Aquestes dos asignatures les vaig portar fins a Septembre, i encara així no les vaig aprovar. Vaig tenir que fer un parell de treballs per poder recuperar-les. Des d'aquell moment vaig tenir clar que si al acabar la ESO volía fer batxillerat tenía clar que el científic no sería, en tot cas l'humanístic.
En general el curs va anar bé ràpid, com tots els altres.
El que recorde perfectament va ser el viatge de fi de curs, a Andorra a esquiar. Va ser una semana plena de caigudes i tot seguit rises, i com no ja més tart moladures. Recorde una vegada que anava a baixar una pista amb Noemí i a l'hora de baixar les dos a la vegada, vam anar a contar fin a tres i cuan vam dir "dos" Noemí ja estava baix de tot de la pista. La había baixada en 10 segons y tota de cul, el motiu va ser que li va esbarar un esquí i no es va poder mantenir en peu. Recorde aquelles rises com unes de les millors de ma vida, i avui en dia encara hi ha vegades que li ho recorde rient. Ella fa mala cara pero enseguida comprén que ella també agere rigut tant o més que jo. Va ser extraordinari.
Un dels aconteciments a destacar va ser a l'any 2008, aquest mateix any. Un home va entrar a una aula de la univeersitat de Illinois, va entrar disparant sense cap tipus de mirament, matant a sis dels alumnes que es trobaven estudiant a l'aula. Tot seguit l'home es va suiicidar pegant-se un tir amb la mateixa arma amb la qual va matar a aquells innocents estudiants.

CRÒNICA II

El segon curs de la eso va passar molt ràpid, inclús més ràpid que primer. Aquell any ja van començar a canviar més les coses, ja no erem els nous ni els més menuts de l'instut, encara que si ho penses ara... si que erem dels més menuts, però buen tan si val.

Cada any que passava ere gent nova a classe, a l'institut i mestres molt més diferents que els anterios. En definitiva gent nova a les nostres vides.

Aquell any vam fer un viatje a Castella i Lleó, d'una setmana. Ens van acompanyar Cristòbal i Toni, va ser un viatje fantàstic.

La primera nit en arribar, moltes de les xiques vam recibir mensatges d'un número que no sabíem de qui ere, estàvem totes asustades perque ens arribaven coses molt extranyes i a totes a la vegada, algo extrany no?

A la not següent el mateix, i així tots els dies recibint mensatjes que eren del "principito", o això ens deien. A l final de la excursió i al tornar cap a Castelló ens vam donar conter que tot había sigut una broma de Tòni, el professor que ens acompanyaba, vam riure tots al saber que això els ho feia a totes les alumnes any darrere d'any al mateix viatge.

Durant aquest any van succeir molts aconteciments, un dels que van marcar i són recordats com a tràgics va ser l'estrellament d'una avió a l'Indonèsia. V a causar més de 102 morts, tots aquests passatgers de l'avió, va ser un aconteciment molt recordat i aterrador que va donar molt que parlat durant mesos.

CRÒNICA I

Canvi de l'escola a l'institut

A les vuit menys quart em va sonar el despertador, em vaig alçar i el primer que vaig pensar va ser que aquell matí començava una nova vida per a mí. Era un gran canvi de l'escola a l'institut.
Aquell dia tots estàvem nerviosos, degut a la nova experiència que viuriem en els pròxims anys, també sentiem anyorança per tots aquells records, bons i dolents, que vam viure en aquella escola tants anys, on ens habíem conegut. També era un canvi major per a alguns ja que no aniriem tots al mateix institut, ni molt menys a la mateixa classe.
Només entrar al centre, un home ens va indicar on habíem d'anar els alumnes nous, es a dir, els de primer. Ens van posar a tots dins d'un aula molt gran, que es deia la classe " d'usos múltiples" i allí ens van indicar quina era la nostra classe i quin era el nostre tutor.
Alarcón va ser el primer lloc on vam anar de viatge amb els companys de classe, vam passar un parell de dies fent activitats molt divertides, com van ser montar a cavall, navegar amb piragüa,etc. Aquell va ser molt important per a mí, no tan sols per ser un any de canvi, sinò, perque el barça, el meu equip, va guanyar la lliga. Va ser extraordinària la forma amb la que ho vam celebrar, va ser un dels anys mes importants de la meua vida.

Capítols XII, XIII, XIV,

Al final del llibre és dona una traició de la Viuda Reposada cap a Tirant, deguda a la gelosía que sentñia cap a la Princessa, ja que estava enamorada de Tirant. Li fa creure a Tirant que Carmesina esta liada amb el negre Lauseta, cosa que es mentira.
Desde el meu punt de vista és un joc brut per part de la Viuda Reposada, ja que podría intentar guanyar-se l'amor de Tirant d'un altra forma.
Finalment gràcies a Plaerdemavida que li conta tota la veritat és descobreix que era un engany, pero ja era tart perque Tirant ja había matat a Lauseta a causa de la gelosía que sentía al pensar que había pogut arribar amb Carmesina on ell no había conseguit mai.

Capítol IX

Ens trobem davant de les primeres relaciones que mantenen Tirant i Carmesina, no son relacions sexuals. Mentre que Estefanía i Diafebus si que mantenen relacions de tipus sexuals, ja que Estefanía decideix perdre la virginitat en aquell encontre entre els quatre.No vol dir que Carmesina no estiga enamorada de Tirant, vol dir que decideix ser-li fidel a les seves pròpies creençes.En la meua opinió Carmesina fa bé sempre i quan faga el que vullga i no es trobe forçada ni obligada, cosa que Tirant comprén i respecta. D'altra banda no considere normal l'intervenció de la seva donzella Plaerdemavida, encara que vullga satisfer els desitjos de Tirant, crec que força un poc a Carmesina per a que arribe on Tirant vol.Plaerdemavida es contenta pensant amb el seu estimat Hipòlit, al qui desitja dia i nit, però que no arriba mai al seu llit.

Capítols VI, VII, VIII

En aquests capítols Tirant continúa les batalles contra els turcs, en les quals guanya un altra vegada. Gràcies a aquesta batalla l'Emperador li dona el títol de Sant Angel, però Tirant a causa de la seva generositat i valentía decideix donarli'l al seu cosí Diafebus, ja que pensa que ell se'l mereix més que ningú. Cosa que jo no estic d'acor perque si algú es mereix alguna mena de títol aquest és Tirant, ja que ho dona tot per l'imperi al qual es enviat per lluitar.