CRÒNICA IV

L'últim any de curs de la ESO, en aquest any acabava tota aquella experiència que va durar quatre anys, però que van passar com si en foren un parell de mesos. La meua tutora era Elena Nebot, i jo estava disposta a treurem el graduat aquell any fos com fos. Per lo menys había d'estudiar per a poder guanyar-me aquell viatge a Itàlia que fan tots els alumnes de quart al finalitzar el curs i que es tan desitjat durant molt i molt de temps.
Va arribar el final de curs i per fi vaig aprovar i em vaig guanyar el graduat. Ja arrivaba aquell viatge tan desitjat i tan sols podía pensar en això.
Arribat el día em vaig alçar ( el dia amb més ganes del món ) per poder martxar tota llesta i contetnta. Els professors que ens acompanyàven eren Joan Villaplana, Elena Nebot i Balma, que per cert van estar fantàstics al viatje.
Va ser la setmana més curta de la meua vida, em va passar com si haguere passat una mitja hora, però en molts records i moltes aventures a destacar. Recorde perfectament que el segon día de viatge vam anar a dinar a Venezia, i ens van deixar que anàrem on nosaltres vullguerem, recorde perfectament com a l'hora de martxar ens vam perdre i no sabíem tornar a l'autobús. I ja el que ens faltava era que sols trobavem a xinesos i no ens podíem entendre per saber on hi erem, hi vam passar realment mal. Al final ens vam trobar gràcies a que teníem el mòvil dels professors i l'home de l'autobús va venir a arreplegar-nos.
Va ser una setmana fantàstica, una setmana per a contar i recordar, mai en la vida he menjat tanta pizza com eixa setmana.