L'amor prohibit

Isabel Rossell era una bella dama que vivía al castell de San Forjat. Ella era una jove d’uns 17 anys amb uns cabells llargs i rossos i uns ulls grans com dos estrelles. Vivía amb son pare Artur de Rossell el rei de la gran ciutat d’ Alacant.
Feia unes setmanes que Artur li recriminava a la seva filla que encara no había trobat un jove per casar-se, ella sempre li dia que els homes que son pare li proposava no li agradaven per a ella.
Un dia al castell arribà un home contractat per a treballar al mateix castell de San Forjat, aquell home s’encarregava del manteniment dels caballs del castell. Era un jove alt, fort amb ulls blaus i molt templat, li dien Lluís. Isabel no parava d’observar-lo i ell, se’n adonava però preferia observer-la ell també cada dia amb aquell silenci i atracció amb eixa mirada…
Josep Torner era un home d’uns quaranta anys treballava feia quinze anys al castell i li era fidel com el que més a Artur de Rossell. Ell va ser l’únic que se’n va adonar d’aquelles misterioses mirades que es llençàven mutuament Isabel i Lluís. Va ser qüestió de minuts que Artur s’assabentara del que ocorria amb la seva filla i amb aquell treballador.
Al dia següent, Isabel va anar decidida a parlar amb Lluís ( amb qui portava ja moltes nits somiant) es va apropar a ell i es va quedar mirant-lo sense dir res. Ell va deixar la bala de palla que portava a les mans i sense pensar-ho es va llançar a abraçar-la. A partir d’aquella nit Lluís li cantava cobles a Isabel totes les nits durant hores , a esquenes d’Artur.
Un bon matí Artur estava desdejunant juntament amb la seva filla. Ell aquell dia quasi ni parlava es més no alçava la mirada de la seva taça de café. Isabel al adonarse’n de que son pare no hi estava com tots els dies li va preguntar que li passava. Ell molt enfadat li va respondre que un serf de la terra com era aquell tal Lluís no sería el futur marit de la seva filla baix cap concepte.
Ella enfadada va començar a plorar i xillar i li va dir a son pare que si no aceptava al seu amor tampoc l’aceptava a ella. Isabel dedicida se’n va anar a fer-se la maleta i a informar a Lluís de la notícia.
Al caure el sol Lluís i Isabel se’n van anar sense dir-li res a Artut i quan sorteen per la porta un crit els va aturar. Era Josep Torner plorant es va arrimar a ells i els va dir que Artur de Rossel li acabava d’agafar un atac al cor i estava estès al terra. En escoltar el que va dir Josep la filla d’Artur va començar a plorar quasi no es podia ni mantindre de peu.
Artur va morir, i Isabel i Lluís es van quedar al castell de San Forjat a viure, heretat per Isabel. Un dia mentre cambiaven les coses de lloc Isabel es va trobar una carta a la seva habitació que deia:

Isabel filla, t’escric aquesta carta per a que sapiques que tinc una malaltía molt greu cardiovascular. Per açò t’he fet el que t’he fet perquè sabría com reaccionaries i que no renunciaries al amor. No volia que em vegeres morir filla. Probablement quant llisgues açò ja no estaré entre nosaltres t’estime i sempre ho faré i recorda mai renuncies a l’amor. ARTUR DE ROSSELL.